El propòsit d'aquest article és esbrinar i comprendre els 'dark patterns', des del seu funcionament fins a les estratègies per evitar-los, proporcionant una guia completa per a una experiència digital més transparent i ètica.
😈 Què són els Dark Patterns?
Els dark patterns són tècniques UX de persuasió usades en webs o apps amb l'objectiu de manipular les decisions de l'usuari perquè realitzi accions específiques en contra de la seva voluntat. Aquests patrons prioritzen els objectius de l'empresa per sobre de les necessitats i expectatives dels usuaris.
Aquests patrons no només s'usen en el món digital, també poden aparèixer en la vida real, com a pràctiques de màrqueting enganyoses.
El terme "dark patterns" va sorgir de Harry Brignull el 2010 quan es va adonar d'aquesta manipulació en moltes pàgines web. A partir d'aquí, va crear una llista d'aquests patrons per ajudar la gent a reconèixer-los i protegir-se'n.
🛠️ Com funcionen els Dark Patterns?
En el món de l'UX (User Experience), tots els professionals saben que la majoria de les persones no llegeixen tot el text en una pàgina web; més aviat, tendeixen a escanejar el contingut en diagonal.
Quan els usuaris naveguen per internet, confien en els senyals visuals per orientar-se a través de la interfície. Aquest comportament no és reprovable per part de l'usuari, ja que pressuposa que l'empresa que ha desenvolupat el producte o servei no té males intencions.
Lamentablement, aquesta dinàmica de la interacció amb la interfície de l'usuari proporciona als actors malintencionats una varietat d'oportunitats per enganyar i aprofitar-se dels seus usuaris.
Exemple:
Les persones associen el color verd amb "acceptar" i el vermell amb "cancel·lar". Modificant aquestes associacions, podem enganyar a l'usuari. Per exemple, si fem servir el color verd per a "cancel·lar" i el vermell per a "acceptar", podem confondre a l'usuari i induir-lo a prendre decisions equivocades.
🔍 Tipus de Dark Patterns
Hi ha molts tipus de patrons. Entre els més populars es troben els següents:
- Trick questions: Són preguntes que confonen o enganyen els usuaris. Per exemple, un lloc web pot demanar als usuaris que acceptin termes i condicions, amagant un acord de subscripció no desitjat dins d'aquesta acceptació.
- Sneak into Basket: Productes o serveis que s'afegeixen al carro de la compra dels usuaris sense el seu consentiment, sovint mitjançant caselles premarcades o opcions d'exclusió poc clares durant el procés de compra.
- Forced continuity / Roach Motel: És fàcil entrar-hi però difícil sortir-ne. Per exemple, un servei de subscripció pot fer que sigui fàcil subscriure-s'hi però requerir un procés llarg i complicat per cancel·lar la subscripció.
- Privacy Zuckering: Es fa que els usuaris revelin més informació del que havien planejat, sovint a través de configuracions de privadesa confuses o indicacions enganyoses. Per exemple, la configuració de privadesa per defecte de Meta sovint fa que els usuaris comparteixin més del que volien.
- Price Comparison Prevention: Els comerços manipulen o amaguen els preus per evitar que els usuaris els comparin fàcilment amb els preus dels competidors, sovint afegint tarifes o càrrecs ocults durant el procés de compra. Un exemple conegut és el del supermercat Sainsbury's a la Gran Bretanya, on no permeten comparar els preus per unitat amb els preus per quilogram de les fruites.
- Bait and switch: S'atreu els usuaris amb una oferta prometedora, només per descobrir que no està disponible o és de qualitat inferior, i se'ls anima a comprar una alternativa més cara.
- Confirmshaming: El confirmshaming és quan un lloc web insinua que rebutjar una oferta és moralment o socialment inacceptable. Per exemple, en lloc d'un simple 'No, gràcies' per cancel·lar una subscripció a la newsletter, es podria dir 'No, prefereixo pagar més'. Això intenta fer sentir als usuaris que rebutjar l'oferta és una decisió negativa o poc raonable, manipulant-los per acceptar-la.
- Disguised Ads: Els anuncis es disfressen com a contingut regular, fent difícil que els usuaris distingeixin entre contingut genuí i promocions pagades. Un exemple, seria un anunci que es presenta com un botó de descàrrega per induir els usuaris a fer-hi clic. A vegades, aquest anunci pot semblar un botó autèntic de descàrrega, però en realitat redirigeix a l'usuari a una pàgina de publicitat
- Misdirection: Es guia intencionadament als usuaris cap a una determinada acció o resultat a través d'elements de disseny enganyosos o confusos, sovint per beneficiar la plataforma a costa de l'experiència o comprensió de l'usuari. Un exemple seria el de les aerolínies en les reserves de vols online: en una secció, demanen que triïs el teu seient, sovint amb un cost addicional. Tot i que aquesta opció és un extra opcional, és presentada com una acció necessària, fent que els usuaris se centrin a realitzar-la, mentre que la part que indica que és opcional queda fora de focus.
- Hidden costs: No es revelen de manera clara les despeses o càrrecs addicionals, creant la percepció que un producte o servei és més assequible del que realment és fins a arribar a la fase de compra. Per exemple, a Airbnb, el preu per nit inicial oculta costos de neteja, servei i altres impostos, augmentant de manera notable el preu final sense que els usuaris ho anticipin.
- Friend Spam: Els amics dels usuaris reben moltes invitacions o missatges no desitjats d'una plataforma, sovint sense que l'usuari els hagi autoritzat explícitament. Això es fa per incrementar l'interès o participació dels usuaris o per ampliar la base d'usuaris de la plataforma. Un exemple conegut és LinkedIn que va ser demandada el 2015 per 13 milions de dòlars a Califòrnia. Les víctimes d'aquest patró entre setembre de 2011 i octubre de 2014 podien reclamar 10 dòlars.
- Road Block: Els usuaris es troben amb obstacles o barreres innecessàries que els impedeixen completar una acció desitjada, com ara formularis excessius o registres obligatoris. Per exemple, una web d'un diari demana registrar-se abans de llegir les notícies.
🚀 Per què les empreses els utilitzen?
Moltes empreses han rebut crítiques per fer servir dark patterns i alguns governs han començat a regular-ne l'ús. Tanmateix, encara hi ha empreses que utilitzen aquest tipus de tècniques per a les següents raons:
-
Augmentar les vendes: Manipular els usuaris perquè facin compres o accions que d'altra manera no realitzarien.
-
Obtenir més informació dels usuaris: Obtenir més informació de la que els mateixos usuaris estarien disposats a proporcionar.
-
Obtenir el consentiment de l'usuari: Aconseguir el consentiment de l'usuari per a certs termes i condicions, com la privacitat de les dades.
-
Augmentar el temps d'ús: Forçar que els usuaris passin més temps en una aplicació o web.
-
Augmentar la participació en xarxes socials: Convèncer els usuaris perquè comparteixin informació a les xarxes socials o perquè hi participin més activament.
Malgrat això, l'ús de dark patterns pot conduir a conseqüències legals i danys en la reputació de l'empresa. Un exemple notable és el cas de l'empresa de viatges online Booking.com a la Unió Europea, que va ser investigada per pràctiques enganyoses en la presentació de les seves ofertes.
🛡️ Com podem evitar els Dark Patterns?
Professionals:
Els dissenyadors d'UX i desenvolupadors haurien de defensar el tracte respectuós als clients oferint opcions que siguin transparents i clares. Tot i que això no aportarà als mateixos guanys a curt termini que un dark pattern, conduirà a una experiència del client (UX) menys frustrant i millor per a l'usauri.
Usuaris:
Per als usuaris, us adjuntem unes quantes accions que us ajudaran a minimitzar l'impacte dels dark patterns:
-
Aprendre a reconèixer els dark patterns: És important estar alerta i reconèixer quan se'ns està manipulant amb un dark pattern.
-
Llegir amb atenció els termes i condicions: Sovint, els dark patterns s'amaguen en lletra petita o en documents de termes i condicions. És important llegir aquests documents amb atenció i prestar especial atenció a qualsevol cosa que sembli sospitosa o enganyosa.
-
Utilitzar eines per a bloquejar publicitat i eines de privadesa: Algunes eines de bloqueig de publicitat i privadesa poden ajudar a protegir contra els dark patterns que es presenten en la publicitat online.
💭 Conclusions
Esperem que aquesta informació serveixi com una guia útil per a protegir-se de les pràctiques enganyoses online i promoure una experiència digital més honesta i clara.
Desenvolupadors, és essencial tenir present que les decisions que prenem en el nostre dia a dia afecten directament la manera com els usuaris perceben la nostra empresa o marca. Per aquests motius, ens hem de comprometre a treballar amb integritat i ètica cada dia. Creem entre tots un entorn digital on tothom es senti còmode i segur!